Vida i miracles d'Arturo Mas

Si ja deia jo...

2006-12-05T02:01:00.000-08:00

Ja deia jo que la cara d'aquest Albert Rivera em sonava! Jo era una gran fan de la sèrie V (m'identificava tant amb la Diana! Conquerir el món, Catalunya, i tenir el poder, tot el poder!) i per això el Rivera aquest m'era tan familiar, la seva manera d'actuar, la seva pose de "no polític professional"... és clar que aquest és dels meus, a més de per l'ànsia de poder, per la seva vinculació amb el PP (ja veig que això pot ser el principi d'una gran amistat que diria el Bogart, oi?)

Quina ràbia!!!

2006-11-20T01:17:00.000-08:00

No hi ha dret! M'han tret la cadira i ara tenim lio dins el partit! Duran està emprenyat perquè diu que ens vam equivocar a l'estratègia, Madí ha posat el seu càrrec a disposició i jo no paro de rebre trucades de l'avi Pujol preguntant-me per què vam ofendre als seus amics del PP, amb qui sempre havia pactat ell.
Demà ens convoca el president del Parlament per començar la ronda de contactes per veure qui serà president...Bua!!! Per què la democràcia té aquestes regles tan tontes? Ja sé que hi ha més gent que va votar al govern d'esquerres que a CiU, però... oi que quedo millor jo a la foto que no pas el Montilla aquest? Quina ràbia!

Vine a la nostra assemblea a l'aire lliure!

2006-11-11T01:06:00.000-08:00

M'ha arribat un SMS per fer una assentada contra el govern d'esquerres en plena Plaça Sant Jaume.
Li he ensenyat al meu amic Madí (a qui alguna gent dolenta li diu DaViD, pel DVD) i m'ha confessat que som nosaltres qui ho estem enviant per deslegitimar al nou govern.
He pensat, com a gran líder que sóc, que, com serem gent de CiU i JNC, podem aprofitar i fer una gran assemblea a l'aire lliure; amb lo malament que estem de diners ara que no tindrem d'on treure finançament pel partit (ai! quines èpoques aquelles en què governàvem i teníem tants "amics" que "ajudaven" al partit!), ens anirà bé acostumbrar-nos a fer reunions a llocs públics pel seu baix cost (ai mare meva! Jo que ja em veia president fent sopars a Palau...com m'haig de veure!).

L'esquerra, que suma, m'ha tret la poltrona!

2006-11-06T01:25:00.000-08:00

No hi ha dret. Jo, que tot m'ho mereixo, he perdut la presidència de la Generalitat. I tot perquè les regles democràtiques diuen que l'esquerra em guanya en la suma d'escons (i vots). No hi ha dret! Vaaale, a lo millor té raó el Duran quan em critica que el meu amic Madí es va equivocar d'estratègia en criticar a ERC en el DVD, tancant així qualsevol possibilitat de pacte postelectoral (si és que al final, el DVD, a més d'ensorrar-nos econòmicament, resultarà que també ens ha barrat l'accés a la Generalitat). Ai, i jo que sortia tan guapo!
També Puig va perdre la porra que havia fet de què treuríem més de 60 escons. No ho entenc! Amb la campanya de marketing americà que vam fer (amb molta imatge, molts diners invertits i molta sang i fetge, insultant a tothom... si a Bush li funciona...per què a mi no?)! Si és que la gent no enten d'això de la política (és clar, com la majoria no van estudiar a l'Aula com jo!).

He guanyat!!! Bé, no com jo esperava, però...

2006-11-02T01:36:00.000-08:00

Serè el nou Pujol (o sigui, altres 24 anys de govern etern), però més jove i guapo! He guanyat! Es clar que no per tant com esperàvem (el meu amic Madí em va parlar sempre de majoria absoluta, per això l'estratègia va ser sempre anar contra tothom).
Però bé, hem guanyat que és l'important. En Madí i el Puig volen parlar ara d'organigrames i tancar el govern. Ai, no! Jo he guanyat i ara ja em puc anar a descansar al meu superxalet i agafar el meu supervaixell. M'ho mereixo. Sé que hem de pactar, però el meu superolfacte polític em diu que tots els partits faran cua per pactar amb mi.

Avui és el meu dia de reflexió

2006-10-31T13:42:00.000-08:00

Avui és el meu dia de reflexió, així que m'he dedicat a veure 2 películ.les molt catalanes, de la terra: "Lo que el viento se llevó" i "Titanic". M'agraden perque els 2 protagonistes masculins són com jo: guapos, intel.ligents... és clar, que ara que em fixo...tots 2 acaben malament...
Bé, sigui com sigui, i com tenim tanta pràctica en fer DVDs al partit, Madí s'ha posat càmara en mà i amb uns retocs amb l'ordinador que ha fet l'Oriol Pujol, ha sortit 2 curts molt emblemàtics (normal, jo sóc el prota). Vull compartir amb vosaltres el meu moment estelar (el dia que sigui presi, faré posar una catifa vermella estil Hollywood i que la gent em demani autògrafs com als grans actors).

Em vaig fer pupa fent esport... i els catalans m'ho van pagar

2006-10-30T13:29:00.000-08:00

El meu amic Pedro J. em recolza

2006-10-27T08:48:00.000-07:00

Estic satisfet. El meu amic Pedro J. Ramírez m'ha recolzat enfront del meu adversari polític, el Pepe Montilla aquest, que mentres jo estava preparant-me a l'escola privada per ser President de la gran nació catalana, ell corria davant dels grisos. Puaf! Ja se sap, aquests "rojos" sempre donant problemes al bon govern... no com el meu bon amic Pedro J., que sempre sap on ha d'estar i amb qui l'ajudarà en el futur...o sigui, amb mi!
si ja se sap; al Monti aquest el recolzen les plataformes ciutadanes, i a mi, la gent que realment compte! (Gracias Pedro! Nos vemos en tu piscina cuando gane las elecciones, eh? Ah! Y dile a Fede que no se preocupe, que en cuanto yo sea Presi, no tendrá los problemas que esos rojos le ponen para cubrir Catalunya de emisoras de la Cope!)

La meva opció de govern: sempre a la dreta

2006-10-25T02:48:00.000-07:00

Els meus amics de sempre no comprenen perquè em faig fer de CiU. Sempre he estat un noi d’ordre. A la Uni em deien carca aquells comunistes revolucionaris. Però jo ja tenia clar quins eren els meus amics: els de la dreta.

Els socialistes sempre ens fan la punyeta. Si els amics del PP els treuen vots, nosaltres guanyarem. M’encanta el poder.

El mestre ja s’ha fet gran. En David sempre m’ho diu. I, a més, l’Oriol hi està d’acord. Si el fem fora, el poder serà meu, (bé, també del David).

En David i l’Oriol em van fer aprendre bé les preguntes que l’avi em faria. Havia de dir que sí. I així ho vaig fer: no em va costar gaire.

Ha arribat l’hora de manar amb els del PP (he signat davant notari, però... qui em pot retreure res? jeje... està tot molt ben pensat: quan no compleixi, no em poden demandar, i sempre em queda l'excusa que en això de la política... ja se sap). Aniré amb ells a tot arreu, fins i tot a Doñana, que és on es cou el poder de veritat, oi David?

El meu tatoo del PP

2006-10-24T03:04:00.000-07:00

M'estimo Catalunya, m'estimo al PP... he signat davant notari contra ells que són dels meus, així que he pensat com podria compensar... i he trobat la manera de fer-ho sense que es noti i així el meu amic Madí no em renyi (el que no sé és com pagarem el tatoo; ens hem gastat tants calerons amb el DVD!)

Ara que hi penso... si la gent descobreix el meu tatoo...quants punts em treuran del meu carnet de bon català?

El més important per a mi: Money, money!

2006-10-23T17:17:00.000-07:00

Aquest video m'encanta! Al meu mic Madí m'ha dit que no és bo que surti a la llum, però jo trobo que estic molt guapo a les fotos i que té molt de ritme la música. Ai, aquest Madí... no sé per què no vol la gent gent s'ho miri aquest video de família!

Estic molt indignat!

2006-10-22T17:12:00.000-07:00

Estic indignat!!! M'han reenviat aquest vídeo que dóna males idees per desfer-se del nostre super-DVD. Amb lo car que ens va sortir!(jeje... 60.000 euros va dir el meu amic Madí... mira que és llest! Si hagués dit la veritat als mitjans, em farien vendre totes les propietats familiars que tinc per pagar-ho, i mira que en tinc!). I amb lo guapo que surto a les imatges!
Estic molt indignat!

Mira que sóc guapo!

2006-10-20T01:38:00.000-07:00

Ja m'ho diu el meu amic Madí i també en Puig. Encara que...en determinats moments... la cara em canvia...

Encara que digui que no pacto amb el PP...

2006-10-19T00:37:00.000-07:00

...el meu cor i les meves accions diuen lo contrari. I també la nostra estimada senyera de partit.

I és que ... han estat tants anys fent-lo... i ens entenem tan bé a nivell personal i ideològic!

La meva gran tasca en el govern: finançament

2006-10-17T00:53:00.000-07:00

Ara que a les enquestes em titllen de bon gestor (què lluny queda l'època en què sense voler vaig enfonsar l'empresa familiar! jeje...), em ve al cap la meva gran tasca enfront del govern de l'avi Pujol, especialment, aquells pactes amb el PP sobre finançament on vaig tenir un paper estelar que demostren lo bon gestor i polític que sóc...Ai...quants records...

A l'any 2000, teníem una reunió secreta amb els nostres amics del PP per pactar els pressupostos. Anava amb Homs. Ja li deia jo que anés ràpid per no arribar tard...cridant l'atenció de la premsa...els mossos... tothom...

Aquests del PP es creuen que ho hem de portar en secret. Si jo sóc el rei de la publicitat!! Apa, Homs, passa’t aquell stop! (a mi, no m'atura ni la Tura...jeje...)

El PP ens esperava amb alegria i complicitat... com sempre.

A l'any 2002 vam tornar a pactar amb el PP el nou finançament de Catalunya.
M'encanta pactar amb el PP (jeje... i ja se sap, el paper davant notari és paper mullat que a la política tot és explicable, i on dic digui, dic Dídac!)

Al final, em vaig equivocar....jeje... Es que un no pot estar en tot... a més, estava molt guapo a la foto, que és lo important en aquests casos.

Bé, al final no va passar res, perque vam dir que era el millor acord assolit en els darrers 20 anys.

Quins nervis avui!

2006-10-15T01:57:00.000-07:00

Estic molt nerviós...avui treiem un DVD on manipul...perdó, informem sobre lo dolentes que són la gent d'esquerres i lo bones persones que som nosaltres. No sé com sortirà. Ens hem gastat un munt de pasta (però no em preocupa; quan guanyem la Gene ja ho recuperarem).
El meu amic Madí, que d'això de manipular en sap moltíssim, m'ha dit que ens ha quedat molt bé, estil la Cosa nostra (jo, al principi, no veia al Montilla fent de Capo amb aquesta carona que fa d'home seriós i concienciat, però al final, ho hem aconseguit i amb uns efectes de llum i una música sinistre, ens ha quedat la mar de convincent! I al Carod? jaja! L'hem deixat ben retratadet, apa! per pactar amb els progressistes per fer l'anterior govern! A veure qui té la clau ara!)
Podeu veure lo bé que ens ha quedat la nostra costosíssima obra a aquí (ai, Aznar, Zaplana... Losantos... quan hem aprés de vosaltres! El video de las FAES sobre la conspiració de l'11-M i el nostre DVD sobre la conspiració del Tripartit obriran els ulls al món..i a mi m'obriran les portes de la Gene!)

Jo, el gran gestor a l'empresa privada

2006-10-13T01:23:00.000-07:00

Al 1998, m’avorria fent de ‘negre’ del Cullell a l’Ajuntament de Barcelona. Com tampoc tenia massa feina, vaig buscar un curro a l’empresa privada

Jo volia fer diners, així que li vaig dir al meu amic de la família Prenafeta que on em podia “enxufar” ara.

Per segon cop em va "ajudar" a entrar per la porta gran (si és que això dels contactes és una meravella!)

Ja em van advertir que a la política no em faria ric (això es creuen!), i ja els hi vaig dir que la política mai m’havia interessat, però que pots sortir a la tele, i això sí que m’agrada (és que haig de lluir el meu pentinat).

De totes maneres, molts cops, la política està molt barrejada amb el món empresarial, sobre tot, a algunes famílies....

D'aquella època recordo que vaig apendre que jugar a fer d’empresari és fàcil... sobretot si no en saps (com és el meu cas).

Allò va durar fins 1994. Vaig tenir que sortir de Tipel...i és que la meva gestió ha estat tan bona que vaig provocar una suspensió de pagaments!
snif, snif... ara haig de tornar a fer de polític. Però aquí, a la privada, he conegut gent que mana de veritat

Els meus inicis a la política

2006-10-11T01:55:00.000-07:00

Al 1980, el president Pujol (jo no entenia massa de política, però havia sentit parlar d'ella a la tele) va fer el seu primer Consell Executiu: “Tu seràs el conseller de Comerç” li va dir a Sanuy, vell amic de la meva il.lustre família (ja sabeu que entre els rics i pijos de Barna, això dels contactes és fonamental).

En Sanuy va haver de buscar càrrecs intermitjos, i se’n recorda del fill d’un amic...o sigui, de mi! jeje...

El papà va còrrer a donar-me la notícia: “Artuuuuroo! Artuuurroo! Ja tens feina!" em va dir ... i jo li vaig contestar "Que no veus que estic estudiant?”

I en Sanuy em va comunicar la bona nova: “Seràs el director general de Promoció Comercial i així podràs viatjar a veure si aprens alguna cosa”

El meu pare polític va beneir el fitxatge des de les altures del poder: “Aquest jovenet tan ben pentinat té futur” ja va pensar.

Aviat vaig ocupar la cadira (vaaaale...vaig ser un ‘enxufat’, però de primera, eh?)

I mira com és la vida! Vaig coincidir al departament amb un Josep Piqué jove i ambiciós que sempre em deia “Arturo, serem amics i governarem junts. Ja ho veuràs.”

Un altre joc

2006-10-08T01:46:00.000-07:00

Avui és diumenge. Desprès de celebrar la santa missa (sóc catòlic, apostòlic i romà, bé, de Sarrià-Sant Gervasi, però romà), he tornat a jugar. Té raó en Madí, en comptes de barallar-nos en públic, portaré a Durán i combatrem davant la play (ep! que tinc l'últim model. Per què? Doncs "porque yo lo valgo")

Què diver!

2006-10-07T01:43:00.000-07:00

Aquest cap de setmana estic de precampanya, però com sóc tan guapo i glamurós, no vull treballar massa, perque segur que guanyo (i no em puc despentinar).
Així que he estat jugant als marcianitos. Jeje... m'he imaginat qui era el meu contrincant... en Montilla? No, home, no... en Duran!

El notari, el PP i jo....

2006-10-05T16:51:00.000-07:00

Els mitjans de comunicació em pregunta per què he decidit anar al notari per demostrar la meva ferma voluntat de no pactar amb el PP (jeje...no m'ho crec ni jo això!). Jo ja els hi dic que la culpa és de la gent... que no es refia de la meva paraula...
Diu el meu amic David que és perque com hem pactat amb el PP durant tants anys i anys a Madrid i a Catalunya, ja ningú em creu (mira que arriba a ser desconfiat l'electorat!).
Jo no menteixo (bé, lo normal en un ex-empresari de dretes nacionalista...) i he anat al notari... el que no sap la gent... és a qui tinc jo per notari...

Crònica de com vaig deixar de ser Arturo per ser Artur

2006-10-03T16:27:00.000-07:00

Va ser el 2000.

En David em va obligà a catalanitzar el meu nom al registre.

A partir d'aquell moment vaig ser Artur fins que Déu nostre senyor tingui la sort de tenir-me al seu costat a la dreta (ja sabeu, jo centrat....però sempre a la dreta).

Mentres tant, seré un líder. Seré més catalanista que ningú. I seré un catalanista de cap de setmana. Mentre, deixaré que els poderosos de sempre segueixin fent diners.

I és que per dirigir un país petit com el meu s’ha de ser català, si més no amb el nom. Ara, sóc l’Arturrrrrr!

La meva història d'amor amb el PP

2006-10-01T12:11:00.000-07:00

No, no és que estigui seguint la moda aquesta dels matrimonis "raros" (sóc catòlic i no faig aquestes coses). Es que el meu padrí, Pujol, va pactar durant molts anys amb el PP, tant aquí a casa com a Madrid.
Jo, que sempre segueixo les seves passes, vull fer el mateix. No m'agrada Piqué, no es pentina bé i pensa massa, en canvi amb Rajoy no m'importaria; és tot un senyor, fuma puros i, com jo, té molt de futur en el seu partit.
Així que, vull repetir l'història d'amor entre CiU i el PP!

El meu pitjor malson!

2006-09-27T12:15:00.000-07:00

Molta gent em pregunta quin és el meu pitjor malson. Perdre les eleccions? Què s'acabi encara més de trencar CiU? Què Duran aconsegueixi treure'm el lideratge? Noooo!!!! El meu pitjor somni és ... quedar-me calb!!!

El meu malson...

2006-09-25T11:55:00.000-07:00

Ahir vaig tenir un malson terrible... (em vaig despantinar i tot).
El meu amic Madí m'ha dit que us ho expliqui, per aprofitar i que em veieu com un èsser humà proper i sensible (i perque així m'estalvio uns calerons en psicoanalistes, que ja se sap, la pela és la pela).
Doncs vaig sommiar que estava donant un mitin i que em convertia en ... ell...

El meu personal mètode per escollir les llistes

2006-09-13T11:07:00.000-07:00

Aviu hem tingut que escollir les llistes per a les eleccions. Jo li deia al meu amic Madí que volia a la gent més guapa i pija, i sobre tot, jove (per a què no em facin ombre), però em va dir no sé què de la democràcia interna del partit i sobre la imatge externa...uf!
Al final, com és un noi molt llest (no tant com jo, és clar! Ni tan guapo!) em va ensenyar una forma democràtica d'elecció. El vols veure?

La meva genial gestió durant les nevades del 2001

2006-09-07T09:08:00.000-07:00

Encara ho recordo...Catalunya quedà col·lapsada arran d’una gran nevada, d’aquelles que passen cada trenta anys.

El conseller Xavier Pomés reclama a la ciutadania molta prudència i que només s’agafi el cotxe en cas d’urgència.

Aquella nit on la neu ha tallat totes les comunicacions està prevista la inauguració d’una discoteca al Maresme. Malgrat les recomenacions, agafo el cotxe i a ballar i a fer unes copetes, que avui es gratis total.

Mentre al carrer fa un fred que espanta…
…jo estic ben calentet.

Sóc el més guapo. Sóc el millor. Una altra copeta, Helena, que al carrer fa fred?

Vaig ser al front de la crisi, això sí, des de la barra d’una megadisco. Mentre el pobre Pomés seguia reclamant a la ciutadania que no sortís al carrer, quan va acabar la megafesta vaig tornar a casa. Sort vaig tenir de no relliscar.

Rocky i jo...

2006-09-02T12:02:00.000-07:00

Surto d'una reunió per fer les llistes ... no suporto a Duran... què s'ha cregut? Aquí mano jo!!! Què no s'adona que sóc el més guapo, el més inteligent, o sigui, el dofí de Pujol?
Mentres estàvem debatint, jo, que com sóc tan ideal puc pensar en moltes coses al mateix temps (en el meu pentinat, en el meu somriure meravellós, en el cap de setmana que haig de passar navegant...) m'he imaginat com resoldria Rocky, aquell gran heroi que em va agafar a mi com a model, i m'ha vingut al cap aquesta idea.
Se l'he explicat al meu amic Oriol Pujol (Ori pels amics) i m'ha dit que millor agafi a Schwarzenegger com exemple, que ell sí que es va ficar a política, però és que m'agrada més Stallone, perque ell té un pentinat com el meu... si ja ho dic jo, que m'ha agafat de model! Mireu, mireu com ens semblem!!!

PassaCiU

2006-07-12T23:25:00.000-07:00

Com això de ser dofí és molt senzill, m'aborreixo molt. Així que em distrec amb els PassaCiUs. Vols jugar amb mi? Et guanyaré de ben segur! (és intrínsec a mi!)

La gallina i l'Estatut

2006-06-24T07:53:00.000-07:00

Per a què em conegueu més, us deixo una de les meves espectaculars aparicions a TV3, la tele del meu avi, Jordi Pujol.
Vaig estar tan interessant, tan graciós... tenia boja a la presentadora (ja em diu el meu amic David Madí que porto boges a les dones...és el meu encant natural!)
I tenia al públic a la butxaca amb el meu cacareig...
Vaig parlar sobre l'Estatut... i ho vaig fer tan bé que van titular al video "El candidat gallina i l'Estatut". Segur que us agrada!!!

Com va tenir Catalunya la sort de tenir-me com a polític?

2006-06-18T20:01:00.000-07:00

Molta gent, interessada, com és normal, per la meva vida, em pregunta com em vaig iniciar a la política... o sigui, els hi dic jo, voleu saber com va tenir Catalunya la sort de tenir-me com a polític, oi? Doncs, de pura casualitat.
Jo porvinc d'una família típica catalana, com la vostra, o sigui, de Sarrià-Sant Gervasi i, com tot català de bé, vaig estudiar a una escola privada (ja sabeu, com aquelles que vaig tractar de financiar amb els calerons que sobraven a la pública quan jo vaig estar a la Generalitat).

Jo era, no cal dir-ho, un magnífic estudiant... encara que no sé per què no es reflectia a les notes... (segur que els profes eren sociatas...ja s'ho dic sempre al meu amic Piqué: ¡estos rojos, están en todas partes!):
Mentre jo empollava i em divertia en els "guateques" de la gent pija de Barna, altres, els "rojos" es manifestaven contra el pobre Franco, que només volia fer el millor per a nosaltres. Eren èpoques de revoltes estudiantils (és clar, els "vagos y maleantes", ja se sap!). En canvi jo, era un bon nano.

I és clar, com era tan bon nano, m'envoltava de bona gent, com la família Garcia-Valdecasas. En aquella il·lustre família vaig trobar el meu primer amor i vaig fer-me molt amic de l'altre germana, la Júlia, una amistat que ens seria molt útil en el futur, quan ella va ser nomenada delegada del govern d'Aznar a Catalunya.

Allò no va cuallar, i amb el cor trencat (ep! Però jo com sempre, ben pentinat), em vaig plantejar el meu futur.

Fins que em vaig decidir:

Igualment, fos el que fos en el futur, jo, que sóc de família bé, ja sabia que tenia el futur assegurat en un lloc o un altre...

Descarrega't i col.lecciona la meva increible vida, de super-heroi, clicant aquí !

Presentació

2006-06-13T17:57:00.000-07:00

(...a mi no em fa falta, però David diu que és el que s'ha de fer, així que....)

Bon dia, Catalunya! Sóc el teu líder. El líder de Catalunya. I per això, per a recordar-t'ho, he obert aquesta weblog, aconsellat pel meu amic David Madí, que d'això de vendre la meva imatge i manipular la realitat en sap molt.
Llegeix-me i apren. Sóc el teu líder. Vota'm! (em va dir el David que és per això que serveix lo de les weblgos, no? Bé, per això i per penjar les meves fotos... oi que quedo maco? Si és que sóc tan fotogènic!)
Però, per començar, haig de fer la meva presentació formal:

Sóc l’Arturo, encara que des de fa uns anys, ara que hi penso només en fa sis, el David em va recomanar que em digués Artur, que fa més nacionalista. Bé, vaig néixer el 31 de gener de 1956 en una família d’industrials. Encara que ja tinc 50 anys, sóc jove i sóc el més guapo, doncs com sóc el més gran dels meus germans, ma mare sempre m’ho deia.
Vaig estudiar, com molts catalans de la meva generació, al Liceu Francès i a l’Aula Escola. Després, vaig estudiar Econòmiques, que era el que feien els meus amics per portar l’empresa del papà. Només vaig acabar la carrera, on mai vaig haver de córrer davant dels grisos (qui eren els grisos, ara que hi penso?), vaig començar a treballar en una empresa que no era la del papà. Abans havia de formar-me, no fos que ensorrés la família. Com que això no ho vaig aconseguir en la primera feina, potser em faltava experiència, vaig entrar a treballar a una empresa d’adoberia d’un dels coneguts del papà. Aquí sí que vaig fer bé la feina. Gràcies a les meves habilitats, vaig aconseguir que la companyia entrés en una greu crisi, la qual cosa mai no em va ser agraïda prou, però sí que allà vaig començar a forjar unes poderoses amistats amb en Lluís i en Jordi, que després em serviran molt, com us podeu imaginar.
Com que gràcies a les meves habilitats em vaig quedar sense feina, el papà va parlar amb un dels seus amics de la Generalitat perquè em col•loqués en un càrrec a la Generalitat, doncs m’havia casat amb l’Helena, una bona xicota, i necessitava un sou fix i segur per tirar endavant la família. (Ara que hi penso, potser hauria d’haver anat a treballar a El Corte Inglés, però el papà no hi tenia amistats).
En cinc mesos vaig fer-me amb el lloc del meu cap immediat i vaig passar a manar. En aquella època, pels despatxos propers corria un altre xicot molt ambiciós, en Pep Piqué, però ell ja era director general i havia estat comunista quan era un jovenet, per més que això ho vaig saber més endavant, doncs, no sé si ja ho he dit, a la universitat mai em vaig emmerdar en política. Però ara ja estic a la Generalitat i veig que és una oportunitat de fer carrera. Els que manen són els de Convergència, i el cuc del càrrec em comença a fer pessigolles polítiques, ara que no hi ha perills.
Com que sóc disciplinat i mai poso problemes, en Josep Maria Cullell es fixa en mi per treure-li les castanyes del foc (ell estava massa ocupat contentant els seus amics) i passo a ser regidor de Barcelona. Ja tinc 39 anys, però conservo la meva joventut i a casa em segueixen dient que sóc el més guapo, i això que per allà prop tenia en Cullell, que déu n’hi do. A l’Ajuntament vaig dedicar-me a posar pals a les rodes a en Maragall, que estava entestat a fer uns Jocs Olímpics. (Aquests socialistes volien fer l’Olimpiades per deixar en mal lloc al nostre guia i líder).
Després de 10 anys fent de regidor de l’oposició, el germà d’en Jordi es fixa en mi i em recomana a son pare. Seré conseller com a substitut del substitut del Cullell. Tots dos han hagut de plegar a corre-cuita i el president busca un insubornable, i així m’ho deixa caure el mateix dia de la presa de possessió. Per tant, decideixo aturar les obres de la cuina de la casa del Maresme, i això que l’Helena fa molt de temps que n’ho demana.
Ha arribat el meu moment. Sóc guapo. Sóc jove. Mai he estat en les baralles internes. El Jordi i l’Oriol em donen suport, i en David ja comença a estar al meu costat i ja em diu què haig de fer i què haig de dir. El primer pas que haig de fer és fer-me escollir president de la federació del partit a Barcelona. És fàcil. En Jordi i l’Oriol tenen prou suports. Només que ells diguin el meu nom, tothom ja sap que volen dir. Ja he fet 40 anys, però segueixo sent el més guapo de casa. El meu camí està molt clar. Arribaré a dalt de tot. Els altres que ho van intentar en el passat van fracassar, perquè no van calcular prou bé ni les seves forces, ni la seva edat, ni eren guapos.
De Política Territorial a Economia. En David comença la seva feina fosca, però satisfactòria. Em construeix el perfil polític que necessito i, a més, tinc la nostra tele a favor meu. Després del president vinc jo. Faig fora en Pere de la secretaria general i en dos mesos ja sóc conseller de Presidència, la qual cosa provoca que el calvo de la Franja s’emprenyi i marxi del Govern. Què il•lús era si es pensava que seria l’ungit! Tot estava traçat, gràcies al David, però més encara a l’Oriol i els seus amics pinyolaires, que prou han influït.
Seré el candidat. Seré el designat. Seré el substitut. Està clar, que gràcies a la tele i als bons oficis del David, ningú em podrà aturar. I ningú em guanyà. En Maragall, (quin malson aquest home, sempre me’l trobo pel mig!), però, gràcies als cara-girats d’Esquerra, serà qui formarà un govern de la Generalitat, format que rojos i independentistes, que estava predestinat a ser heretat per mi, que així m’ho havien assegurat els amics de sempre. Ara que hi penso, potser haver estat tant amic dels peperos durant vuit anys em va costar algun vot. Res, ara dissimularé i faré veure que no som amics, que així m’ho ha dit en David, però si en el moment precís els necessito, faig un pacte. És que són com jo, però jo sóc nacionalista català i ells ho són espanyols, però al cap i a la fi, tots som conservadors, de dretes, per més que en públic em fan dir que ja no existeixen les dretes i les esquerres. Els poderosos sempre estan contents amb nosaltres, doncs fem el que ells volen. Ara que hi penso: va haver un cop que malgrat que encara hi havia moltes escoles en barracons, vaig donar un cop de mà als amics concedint unes subvencions a escoles d’èlit. Bona pensada, David, dir que ens sobraven diners del gran acord de finançament que vaig fer amb els peperos, per més que setmanes després de firmar-lo ens adonéssim que ens havien enganyat com a xinos, però va ser fàcil vendre que la culpa era dels socialistes, com sempre. (Ja té raó en David quan em diu que sempre haig de culpar els socialistes).
Bé, només us vull acabar de dir que vull ser president. És que sí no ho sóc, no sé què faré. En David em deixarà penjat, segur que troba algú altre. I jo no sé fer res més.
No sé si ja ho he dit: sóc guapo, però començo a estar preocupat per la caiguda del cabell. A veure si em torno com en calvo de la Franja? Sempre em quedarà enviar un currículum a El Corte Inglés. Estic convençut que puc ser un bon venedor a la secció de vestits d’home per més que hagi perdut el meu preciós tupé. Al cap i a la fi, si el papà no hagués conegut aquell senyor a la Generalitat, hagués anat a treballar-hi ja fa uns anys.
(ja... ja sé que és massa llarg, però... com vol el David que jo, JO!!!, em presenti en 4 ratlles? Qué sóc l'Artur, l'Arturo Mas!!!)